Recitació del poema

A l'última sessió de gran grup de Comunicació oral, escrita i digital vaig haver de recitar el poema que jo havia escollit.
La tria d'aquest va ser, no pel poema en concret sinó per el autor. I és que des de ben petita que a l'escola sempre alhora de dinar ens feien recitar una sèrie de poemes que té en Miquel Martí i Pol sobre el menjar. És a dir, quan menjàvem crema catalana recitavem el poema sobre aquesta, etc.
Quan va ser l'hora de sortir davant de tothom, sem va assecar la gola, i no m'enrracordava del principi, ja que l'únic que veia eren molts ulls mirant-me fixament. Però un cop vaig aconseguir dir els primers mots van anar sortint un darrera l'altre. Fins que per fi vaig acabar.
Crec que la meva velocitat i volum va ser el adequat però van haver-hi paraules que no les vaig dir a causa dels nervis. La meva posició en recitar el poema no va ser la més idònia ja que estava recolzada sobre la taula i sense fer gestos am les mans.

El debat

En l'última classe de Comunicació oral, escrita i digital, el meu grup i a mi ens va tocar fer el nostre debat. El tema era: El professor té autoritat dins l'aula?.
Al meu grup ens va tocar defensar que si que te autoritat el professor, això va fer que tothom es veies obligat a canviar la seva opinió, ja que totes pensàvem que el professor no en té d'autorita encara que n'hauria de tenir. Va ser molt díficil de defessar-ho però sobretot ens vam basar en un fet real i que últimament està molt present i és que els joves d'avui en dia ja no tenen respecte per a ningú així que són ells els que no fan cas de res.
Jo vaig ser una de les oradores del meu equip. Alhora d'argumentar i exposar les meves opinions crec que o vaig fer massa despresa i de manera complexa, ja que no vaig saber contenir els nervis, ja que com diu el llibre Com parlar bé en públic, tothom té nervis quan fa una exposició oral però els ha de saber controlar.
Pel que fa el debat en general crec que va estar força bé ja que vàrem respectar el temps i torn de paraula. I sobretot ningú va parlar mentre ho estava fent un altre ja que això fa que el debat es converteixi en un "debat" del que surten a la televisió.

Territori

Ja fa temps que la professora Rosa Soler ens va explicar que hauríem de fer un treball final de mòdul sobre el Territori. Tots vam quedar molt sorpresos i a la vegada entranyats. Que volia dir que féssim un treball sobre el territori? Però després de moltes reflexions i explicacions o vàrem comprendre i és que havíem de fer un treball sobre un lloc en concret on passessin unes accions determinades, encara que el lloc no tenia perquè ser físic.
I finalment va ser l'hora de preparar-lo. La Mireia Gou i jo, vam decidir fer-lo sobre el bar Joanet ja que és un lloc molt familiar i dins d'aquest observariem la gent, on es senten, de que parlen. La nostra presentació havia de compaginar el llenguatge oral amb el digital sense que un es poses sobre a l'altre. Després de molt treball crec que ens en vam sortir bastant bé ja que pel que fa el llenguatge oral vam fer el nostre discurs de manera coherent, amb humor i tenint en compte la nostra posada en escena. I pel que fa el llenguatge audiovisual vam realitzar uns vídeos amb programes utilitzats a les classes de TIC.
Estic orgullosa del treball realitzat ja que amb poc temps vam realitzar un bon treball en el qual mentre el ralitzavem van haver-hi moments més tensos que altres però alhora d'expossar-lo vaig gaudir, cosa que poques vegades m'ha passat.

La lectura en veu alta

En la classe de grup petit de comunicació hem agut de portar tots un paràgraf d'un llibre i llegir-lo en veu alta.
Mai hagués pensat que s'havien de tenir tants factors en compte alhora de fer una lectura en veu alta. I és que aquestes només poden ser escoltades pels oients en el moment de l'emissió és per això que em de tenir en comte:

1. la intensitat de la veu, de manera que tot l'auditori ens pugui escoltar.
2. la posició en que estem llegint, ja que aquesta farà que la veu surti amb més o menys facilitat.
3. la posició del llibre respecte nosaltres, ja que ha d'estar davant nostre però que no tapi la boca i en una posició on puguem llegir amb el coll recte.
4. el fragment que hem de llegir, és més recomanable que el passem al ordinador i ampliem la mida de la lletra, per no tenir cap dificultat per llegir-ho
5. marcar tots els signes de puntuació que hi hagin en els text ja que aquests seran els que regularan la nostre respiració.
6. mirar el públic mentre estem llegint, això mostrarà que no estem llegint per nosaltres sinó per uns oients.

Exemple de lectura en veu alta:

Lliga de debats universitaris

En l'última sessió de gran grup de comunicació oral, escrita i digital, vam estar parlant sobre el nou exercici que havíem de fer. Aquest consisteix en fer debats en grups de deu persones.
Per tal d'aprendre com es feien realment els debats, és a dir, quin és el ordre, quin és el paper de cada persona del grup, les estratègies que segueixen, etc. Vam veure un vídeo que era la final dels debats de la lliga universitària.




En aquest vídeo em pogut observar la part formal d'un discurs. Primer parlen els orador de cada equip, el de a favor i el de encontre del tema que s'està tractant. Aquest presenten el seu equip i el tema, introduint breument allò que més tard argumentaran. Tot seguit comencen les refutacions on els investigadors argumenten les opinions del seu equip i argumenten el punts que fan que estiguin a favor o encontre del tema. En aquest apartat vam poder observar com el membres del equip contrari poden realitzar preguntes. I per últim l'orador de cada equip conclou el discurs fent un breu resum i una conclusió d'allò que s'ha tractat.
La veritat és que penso que és un vídeo molt interessant ja que mai havia vist un debat formal de veritat i no el tenia plantejat d'aquesta manera. Crec que ens ha servit molt per a la futura realització del nostre debat, ja que sinó l'haguéssim vist penso que haguessin sigut argumentacions orals sense ordre i amb un lèxic més col·col·loquial. Aquesta falta de torns hagués fet que el públic o oients no entenguessin res del que argumentàvem.

Qui ets tu?

És molt dificil trobar un bon amic, més dificil encara deixar-lo i impossible oblidar-lo.

És una persona alegre, riallera i expressiva que amaga un caràcter amb força personalitat, és sincera amb les persones que estima, però tímida i retreta amb aquells amb qui la confiança encara no ha arribat, demostra preocupació pels febles i amb un canvi fort de en la seva pròpia seguretat no amaga les coses que creu injustes o que senzillament no estan bé. L'expressivitat és un dels seus grans trets que la fan única, cada sentiment és reflexat en la seva cara d'una forma diferent, la tristesa amb un lleuger plor d'ulls i una mirada baixa, la felicitat obrint la boca de punta a punta d'orella arrufant el nas cap endins li agrada sentir que les persones que l'envolten també són feliços per això sempre té alguna cosa a dir quan es tracta d fer riure als demés.


Alta, prima i estilitzada així és ella físicament. La seva cara és arrodonida amb unes grans galtes. Té uns ulls marrons, petits i xinats i una boca de pinyó que contés uns llavis prims, menuts i lleugers.
El seu tret caracteristic és la seva llarga, castanya i brillant cavallera, amb un gran serrell.

Es tracta d'una persona a la qual li agrada molt tenir el seu propi espai interior, on reflexiona i pensa. La seves aficions son escoltar música i principalment passar temps amb els altres, ja que ella és molt amiga dels seus amics.



Es mostra amb la bondat i felicitat d'una infant.

Comunicació digital

A l'ultima classe de comunicació vam començar a parlar sobre la comunicació digital, ja que fins ara ens havíem centrat en l'escrita i l'oral.
Els missatges audiovisuals per tal d'influir al públic treballen amb la nostre psicologia i en saber que pensa la societat.
Vam posar com exemple de comunicació digital l'anunci, el qual influeix molt en nosaltres. Però a més a més els anuncis també contenen missatges que avegades fan gràcia però que hem de tenir en compte com per exemple: discriminació, machisme, etc.
Molts del anuncis que veiem no ens adonem que amaguen aquest missatges.

La descripció

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament a persones, animals, etc.
La seqüència descriptiva en la major part dels textos apareix combinada amb altres seqüències. Però sobretot és utilitzada en l'àmbit literari.
Podem tobar diferents classes de descripció:

1. OBJECTIVA: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, limitant-se a descriure'l. Aquest tipus de descripció és pròpia dels textos acadèmica i científics.
   
2. SUBJECTIVA: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte. Normalment té una finalitat estètica.

La descripció segueix una estructura fonamental que consisteix en:

1. establir el tema, amb la presentació del objecte com un tot.
   
2. caracterització, és a dir, anomenar les qualitats, propietats i parts de l'objecte.
   
3. relació amb el món exterior tant pel que fa a l'espai i el temps.

Un cop sabem l'estructura per a fer un text descriptiu, hem de seleccionar les paraules precisses que ens permeten imaginar l'objecte de la descripció, ordenar-les i per últim ja podem iniciar la redacció del text en el qual podem utilitzar enumeracions, comparacions, metonímies, etc.

Exemple de descripció:

http://www.youtube.com/watch?v=2VxZ-RqTpDM&feature=related

Competència comunicativa

Per parlar de manera eficaç és necessari tenir una competència comunicativa, és a dir, abans de parlar tenir en compte una serie de factors que faran que parlem d'una manera o una altre.
Aquest factors es divideixen en:

1. competència lingüística i gramatical: fa referència al domini del codi lingüístic.
   
2. competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d'ús, és a dir els diferents registres que es poden utilitzar segons l'àrea geogràfica.
   
3. competència discursiva: fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.
   
4. competència estratègica: fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar.
   

A més a més alhora de parlar cal tenir en compte el que diem, el que volem dir i l'efecte que volem provocar.

Aprendre i créixer

En aquest article titulat Aprendre i créixer extret del llibre Educació i vida quotidiana publicat al 2003 per E.Bosch ens vol transmetre a partir de la història d'un nen, l'importància de la lectura.
Tot comença amb la relació d'una professora amb un alumne; el recolze, l'anima, li transmet seguretat i el motiva perquè el nen tingui curiositat i ganes per seguir endavant amb els seus coneixements. Gràcies a tot plegat, el nen empren el camí de la lectura.
Amb la dedicació, el treball, la paciència i l'esforç personal es pot aconseguir els objectius que un es proposa. A més a més, ens hem adonat que la lectura és imprescindible per a la vida quotidiana i que apart d'instruir-nos ens educa.
Hem arribat a la conclusió que la lectura no només és una manera d'explicar històries sinó d'ampliar la imaginació i de realitzar-se un mateix.


Idees principals:

- Aprendre és créixer.
- L'esforç i la dedicació personal és important per assolir els objectius que un es proposa.
- Una professora ha de transmetre seguretat i paciencia d'entre altres aspectes perquè el nen o nena progressi adequadament.
- La lectura és fonamental per la societat d'avui en dia.
- La lectura ena ajuda a obtenir i millorar unas bones capacitats comunicatives, tant oral, escrita i digital.


Mireia Gou
Júlia Martin
Joana Gomis
Sandra Cabo
Maria Simón

Qui sóc jo?

En aquesta classe de comunicació oral, escrita i digital hem realitzat un exercici, el qual ens havíem de descriure des de el punt de vista de ser un estudiant, de ser un fill, de ser un net, etc.
D'aquesta manera en llegir les descripcions dels altres, havíem de proposar cinc adjectius que descrivissin aquella persona i formular-li una pregunta qualsevol, que ens interesses.
Aquest exercici ens ha ajudat a fer una reflexió de nosaltres mateixos, al descriure'ns, i a la vegada conèixer coses sobre els demés. A més a més serveix per practicar el llenguatge escrit i la coherència d'aquest textos.