Recitació del poema

A l'última sessió de gran grup de Comunicació oral, escrita i digital vaig haver de recitar el poema que jo havia escollit.
La tria d'aquest va ser, no pel poema en concret sinó per el autor. I és que des de ben petita que a l'escola sempre alhora de dinar ens feien recitar una sèrie de poemes que té en Miquel Martí i Pol sobre el menjar. És a dir, quan menjàvem crema catalana recitavem el poema sobre aquesta, etc.
Quan va ser l'hora de sortir davant de tothom, sem va assecar la gola, i no m'enrracordava del principi, ja que l'únic que veia eren molts ulls mirant-me fixament. Però un cop vaig aconseguir dir els primers mots van anar sortint un darrera l'altre. Fins que per fi vaig acabar.
Crec que la meva velocitat i volum va ser el adequat però van haver-hi paraules que no les vaig dir a causa dels nervis. La meva posició en recitar el poema no va ser la més idònia ja que estava recolzada sobre la taula i sense fer gestos am les mans.